ante todo, la original es en valenciano, una mas!


Que ens fa voler la nostra terra?
Que fa que siga nostra, de fet?
Pot ser, tindre una mateixa cosa
la llengua que compartim:
el català, el valencià, el mallorquí...
totes a una, siguent la mateixa.
Una llengua que dona un pasat,
un present,
i un futur.

Penja-ases, llanuts, capgrossos,
i així cada poble, tros de terra,
mascarats, socarrats,
així amb els seus noms...
roscanos, toputs, carabassots...
i així en la nostra terra.

L'historia es aixina de curiosa
en un sol dia vam perdre molt
25 d'abril, sempre per recordar
car mai sa d'oblidar el pasat
per a poder avançar cap un nou futur.

No defenc un territori,
defenc una llengua.
Com tants abans i ara
com tants escriptors, músics..
com tanta gent que viu per aquesta terra.

9 d'Octubre, mes historia, si.
Aquesta vegada, em plena de joia,
així va néixer un esperit, el nostre!
Terra de tots i de ningú.
Mentre no callem, tindrem futur.

Arrela't, diguem tots
utilitza-la, per exemple.
Que més dona?
Sigues tu qui done la raó!
jo tinc la meva.
Sense ser d'ací, oh soc.
SOC D'AQUESTA TERRA DE FUTUR


ahora no me apetece traducirla, tal vez otro dia xDD

Ohhhh que chula ^^ te felicito por escribir tan bien!

M'agrada aquest text, sense dubte. No creia veure mai aquí un text en Valencià, encara que jo soc Català.

En fin, está chulo. askjsad

Saludos